Eleccions europees: Aportacions sobre la política exterior de seguretat comuna a la Unió Europea.

Aquest escrit recull les meves aportacions al program electoral de les eleccions europees. El redactat en negre reflecteix la proposta inicial del document. Els suggeriments d'ampliació que proposo apareixen en vermell:

Eix 17: Una veu única al món: la política exterior de seguretat comuna a la Unió Europea La UE porta un retard molt considerable en el desenvolupament d’una política exterior comuna. Avui en dia, l’impuls d’una veritable política exterior comuna és considerada com un element fonamental perquè els països europeus puguin seguir tenint un pes rellevant en l’àmbit internacional. Els països europeus per si sols no poden ara, i menys en el futur, actuar de forma rellevant per si mateixos. Només la Unió podrà, desenvolupant els seus propis mecanismes de política exterior, per mantenir una veu Europea al món.

Els darrers temps s’ha posat en evidència la feblesa dels mecanismes de política exterior de la Unió. Una impotència dels europeus que es va posar de manifest amb la incapacitat per reaccionar de forma immediata i actuar de forma unitària a crisis internacional com la de Iraq.

La UE només fa papers rellevants a escala internacional quan la presidència de torn recau en un dels Estats grans, com va ser el cas de la presidència francesa, i tot i així de forma molt limitada.

La dependència política i militar europea, ben visible en l’expansió cap a l’est de l’OTAN i del sistema de bases nord-americanes, explica la feblesa dels mecanismes de política exterior de la UE. Una part de les forces socials i polítiques de la UE pretenen treure partit d’aquesta dependència, com ja vam veure en la justificació que es va donar de la participació espanyola en la invasió de l’Iraq (evitar que els EUA posessin entrebancs a les inversions espanyoles a l’Amèrica del Sud).

La dependència europea ha fet fracassar la possibilitat d’establir la relació amb Rússia sobre una base de seguretat mútua dins l’OSCE, i en part, també és la causa que, en el pla polític i militar, a molts països del Tercer Món els sigui difícil de distingir una posició europea diferenciada de la dels EUA: tornant a l’exemple de l’Iraq, tot i la no participació oficial alemanya en la invasió i la retirada espanyola posterior, les bases dels EUA en aquests dos Estats van ser molt importants dins la logística de la guerra, i els serveis secrets alemanys, com s’ha sabut més tard, van treballar activament per aplanar el camí a les tropes americanes.

Sense l’aprovació de la Constitució ni del Tractat de Lisboa els avenços institucionals previstos s’han quedat estancats, malgrat que és possible fer millores institucionals sense la seva aprovació. A ICV-EUiA varem valorar positivament aquests avenços com un dels pocs elements positius del Tractat Constitucional, tot i que eren extremadament febles.

Tot i així volem subratllar un cop més que les estructures de política exterior han de ser urgentment reforçades. No té cap sentit mantenir 27 diplomàcies més o menys repartides per tot el món, i unes estructures comunitàries en competència entre sí, com la rivalitat en aquest àmbit entre el Consell i la Comissió.

Si bé s’han donat passes importants com l’anomenada Instrucció Consular Comuna, l’acció consular segueix sent marcadament estatal, tal i com van posar de manifest els atacs terroristes a la Índia.

En algunes qüestions fonamentals, la voluntat dels Estats segueix estant per sobre de tot, com és el cas de la reforma de la ONU, on la UE és incapaç de trobar una posició conjunta, per la defensa tancada que del seu lloc permanent al Consell de Seguretat fan França i el Regne Unit.

Com a conseqüència evident de la supeditació als EUA, la UE porta també un considerable retard en el desenvolupament d'una defensa comuna. Avui els Estat Europeus generen una despesa militar enorme, descoordinada, i totes les decisions el matèria de defensa estan sotmesos a les directrius de la OTAN, anul·lant tota autonomia europea en aquest àmbit. Els tímids avenços realitzats en el marc de la PESD no han aconseguit trencar aquest marc.

Al marge de les qüestions institucionals i de la manca de coordinació, Europa ha de decidir el paper quin paper vol jugar al món. Entre la retòrica i l’agenda concreta de l’acció exterior de la Unió, hi ha un important diferència.

La política comercial de la Unió està basada en unes negociacions que només busquen el benefici econòmic immediat, amb acords de col·laboració que inclouen clàusules de condicionalitat de respecte als drets humans i a la democràcia que no s’acaben executant mai.

A més a més, l’acció de la UE en el marc de les negociacions en l’OMC està exclusivament centrada en la defensa de les barreres aranzelàries contra els productes agroalimentaris dels països empobrits i en l’exigència d’obertura dels mercats d’aquests països als productes industrials i de serveis.

Malgrat tot cal destacar també aspectes positius de l’acció exterior de la Unió: l’agenda comuna per lluitar contra la pena de mort, o l’impuls de la legislació internacional contra el canvi climàtic en són bons exemples.

Cal dir en favor de la política exterior de la Unió, que hi ha qüestions que sense els europeus no estarien en cap cas en l’agenda internacional: la protecció dels drets humans i la seva codificació, o la ja esmentada agenda contra el canvi climàtic. Són exemples que mostren que, amb voluntat política, la UE pot ser capaç de desenvolupar una política exterior única amb una agenda civilitzadora.

Propostes d’ICV-EUiA per una política exterior i de seguretat comuna:
Partint de la necessitat d’aconseguir la independència europea de la política exterior i militar dels EUA, de construir un sistema continental de seguretat col·lectiu amb Rússia i de cooperar amb el Tercer Món sobre una base d’igualtat i benefici mutu, proposem
Mecanismes institucionals
1.-Posar en funcionament els mecanismes de política exterior que preveu el Tractat de Lisboa, a través de l’acord del Consell, independentment del futur del Tractat.

2.-Creació d’una estructura única que integri una diplomàcia pròpia, els serveis del Consell de Ministres i els de relacions internacionals de la Comissió, un Ministre d’exteriors de la UE i un sistema de presa de decisions més àgil que superi la unanimitat. Cal integrar els organismes del pilar comunitari amb la PESC.

3.-Si no hi ha acord unànime per a la entrada en funcionament d’aquesta estructura, ICV-EUiA apostem perquè els països que hi estiguin disposats donin el pas, anat a un sistema de velocitats variables com ja el tenim amb l’eurozona.

Política comercial exterior
4.-Pressionar l’Organització Mundial del comerç perquè aquesta canviï la seva agenda proteccionista per al món ric i liberalitzadora per al món pobre per una agenda sostenible, potenciant en primer lloc la reducció de la pobresa.

5,-Reforma dels subsidis a l’exportació i d’altres aspectes de la Política Agrària Comuna que amenacen les economies dels països pobres i subvencionen uns quants oligopolis i paràsits socials europeus.

6.-Sancionar les pràctiques de les multinacionals europees que fan malbé el medi ambient i atempten contra els drets socials com ho serien a l’interior d’Europa.

7.-Obligatorietat de les clàusules ambientals en els acords comercials.

8.-Execució de les clàusules socials, mediambientals i de gènere, de retirada del Sistema de preferències generalitzades en cas de vulneració de drets bàsics.

9.-Revisió de la política d'acords comercials per fer-la girar al voltant del desenvolupament. Acord comercials com el de pesca amb el Marroc suposen un autèntic espoli dels recursos del tercer món.

Política d’asil i ajuda humanitària
10.-Canviar les normes europees d’asil. Cal revisar la Convenció de Dublín, que pretén harmonitzar les polítiques d’asil de la UE per tal de garantir una millor protecció del demandant d’Asil.

11.-Paper actiu de la UE en la protecció dels drets dels asilats, sovint vulnerats pels estats. En el darrer mandat hem assistit a una preocupant reducció de l'acceptació de demandes d'asil a països com Espanya, i a un tractament inhumà de persones demandants d'asil a Itàlia. La UE ha de garantir que els seus Estats membres compleixen la Convenció sobre l'Estatut dels refugiats de 1951.

12.-L’ajuda internacional i humanitària ha de ser també una prioritat. Establir un cos civil de pau europeu preparat per actuar en cas d’ajuda humanitària ha de ser una prioritat.

13.-S’ha de dotar de més mitjans a l’ECHO.(Comissió Europea d’Ajuda Humanitària) .

Prevenció de conflictes

14.-Desenvolupar de forma molt més important la seva tasca de prevenció de conflictes.

15.-La UE s’ha de centrar en els instruments civils de política exterior.

16.-Creació de cossos civils de pau d'àmbit europeu.

Defensa del multilateralisme
17.-Reforçar els organismes internacionals i el dret internacional.

18.-Articular una veu única el en sí de la Nacions Unides, impulsant decididament la seva reforma.

19.-Garantir els compromisos internacionals amb el Sahara.

Defensa dels drets humans
20.-La UE diu que té com a prioritats de la seva política exterior la pau,la democràcia i els drets humans; ara, perquè això concordi amb la realitat, la UE hauria d’oposar-se a la colonització progressiva de Cisjordània, a prosseguir la ruïna de Gaza, Iraq i Afganistan, a alimentar la inestabilitat permanent del Líban i a aguditzar la desestabilització de Pakistan.

21.-Les clàusules “democràcia i drets humans” incloses als acords d'associació han de ser executades en cas de violació dels drets humans, com és el cas de l’acord amb Israel.

22.-Cal que Europa activi els seus mecanismes interns de protecció dels drets humans, com les investigacions que pot dur a terme el Consell en cas de constatació de vulneració dels drets. En els darrers anys hem assistit a una preocupant retrocés en matèria de protecció dels drets humans a Europa, especialment a països com Itàlia.

La Política Europea de Seguretat i Defensa
La despesa militar de la Unió europea va ser de 242.000 milions d'euros l’any 2007 (dades del SIPRI), una contribució més que considerable a la despesa militar global. Si sumem, a més a més, tots els soldats dels exèrcits dels Estats membres de la UE comptabilitzem 2 milions d'efectius: un 10% dels soldats que hi ha al món.

Les propostes d’ICV-EUiA són:

23.-Reduir el volum global de la despesa militar ajustant-lo a les veritables necessitats de l'Europa actual, dels 27, tot i reduint, al mateix temps, els efectius de les forces armades estatals, professionalitzant-les i dotant-les d'una doctrina i un equipament eminentment defensiu, d'utilitat per participar en missions de pau i humanitàries en cooperació amb les forces de protecció civil. No volem vint-i-set exercits més un sinó un sol exèrcit per a tota la Unió que permeti una reducció efectiva de la despesa militar a Europa.

24.-Implementació de la posició comuna en el codi de conducta d'exportació d'armes de la UE, impulsat pel nostre eurodiputat Raül Romeva.

25.-Treballar per l'elaboració d'un tractat internacional sobre el comerç d'armament.

26.-Actualitzar l'Estratègia de Seguretat Europea adoptada pel Consell Europeu de Brussel·les al 2003, per tal de incorporar-hi tota la dimensió del que ha vingut a denominar-se “seguretat humana”.

27.Enfortir l’OSCE en la perspectiva de convertir-la en un pilar d’un sistema de seguretat col·lectiu per al continent europeu.

28.Actualitzar i fer complir el Tractat de No Proliferació Nuclear, defensar el desarmament nuclear complet i el compromís dels Estats dotats d’aquestes armes de no fer-les servir mai contra els qui no en tenen.
29.-Desenvolupar les capacitat necessàries per tal de poder desenvolupar des de la UE totes les operacions pròpies de la PESD, sense dependre de la OTAN ni dels estats membres.

0 comment(s) to... “Eleccions europees: Aportacions sobre la política exterior de seguretat comuna a la Unió Europea.”